No importava l’espai temporal ni el físic, només calia portar l’aplicació a sobre, i on i quan volgués cadascú, escoltar aquelles notícies que proposàvem.
El repte era tirar endavant una manera diferent d’entendre la ràdio. La ràdio local, aquella més propera però dibuixada des d’un punt de vista més actual i amb pinzellades globals. Fugint dels tòpics, dels informatius més acadèmics i cercant l’opinió, les entrevistes i aquell aire més d’anar per casa amb un toc de rigor pertinent i un fil que enganxés a la gent. Quasi res, lògicament no puc dir en quin punt de tots aquests ens hem quedat. A poc a poc i sense pressa dèiem, i seguíem provant invents, cables, programes per enregistrar i píndoles que han anat creixent amb el projecte.
Els malalts de ràdio tenim això, fa massa temps que cerquem quin serà el futur d’un mitjà que ens sentim una mica nostra i que ens ajuda a poder fer el que més ens agrada.
L’INFO volia ser fresc i per això ens vam envoltar d’un grapat important de periodistes, amics i coneguts que han col·laborat en aquest any que he tingut la sort d’estar al capdavant dels informatius d’aquesta casa. Sense la seva opinió, el seu Whats App, oportú quan tocava, no hagués estat el mateix. Van ser una vintena d’enganyats sense poder oferir, injustament, res a canvi i sempre amb un gran sí per qualsevol ocasió. La visió de l’Esteve, l’Octavi, la Raquel, l’Àlex, la Núria, el Paco, el Jaume, l’Anna, la Carla, el Ricard, la Rosa, el Rafa, el Jordi o l’etern Joan Marc entre d’altres, la clau de volta no hauria estat possible.
Però la ràdio sempre he pensat que la fan els que escolten, els que et corregeixen els errors i els que et saluden pel carrer comentant la jugada. Aquest feedback especial que fa de la ràdio, un mitjà sense rostre però amb aquell toc familiar d’entrar fins a la cuina de casa.
Tot plegat per llevar-nos junts cada matí, per compartir històries de la ciutat, que m’ha agradat apropar aquest darrer any.
Cada dia he intentat explicar des d’un punt de vista personal allò que ens envoltava, prescindint d’aquella temporalitat del directe més rigorós que no m’ha permès dir el que cada matí tenia ganes de dir; Bon dia Tarragona.
Quim Pons/ Periodista i exlocutor d’Informatius a Ràdio Ciutat de Tarragona
