Aquests dies es parla molt de com ha disminuït la contaminació amb el confinament arran de la COVID-19. Una reducció que es deu sobretot a la mobilitat, però no es té tant en compte la indústria. Tarragona agrupa la concentració més gran d’indústria química del sud d’Europa, i això fa que sigui un territori on hi hagi més contaminació que en altres parts de Catalunya. Així ho explica l’Héctor Cano, ambientòleg de Tema.
Tot i això Barcelona ho és encara més, perquè se li afegeix una gran mobilitat amb vehicles individuals.
I si parlem de tot això, no podem deixar de banda la legislació. És cert que la majoria d’indústria que hi ha al territori compleixen les normatives vigents. Però l’Aitana de la Varga, professora de la URV especialitzada en medi ambient, assegura que complir la normativa no vol dir no contaminar.
Tot això està relacionada amb la petjada de carboni. En diverses ocasions se’n parla però què és exactament això? Ens ho ha explicat l’Héctor Cano.
Per tant tots en menor o major mesura contaminem. Però la situació actualment és greu. De fet la temperatura del planeta puja desmesuradament, i els experts creuen que arribar als acords que s’havien fet a París serà molt complicat.
Per combatre tot això és molt important la legislació. I des dels ajuntaments ja es poden fer petites accions, així com explicat l’Aitana de la Varga.
Pel que fa als acords de París hi ha països que l’han signat, però d’altres com els Estats Units no. Actualment hi ha un pacte europeu per reduir els gasos hivernacle. Es tracta d’un pacte verd que pretén un canvi.
A hores d’ara hi ha en tramitació la llei estatal de canvi climàtic i de transició energètica. Tot i això Catalunya i els ajuntaments són uns actors molt importants per prendre accions contra la contaminació, i també el canvi climàtic. Això afecta el consum, però també la producció.
El futur és incert, però s’han de prendre solucions perquè si no el problema serà encara molt més greu. Però l’Héctor creu que s’ha de ser optimista.
La professora també pensa que cal un canvi de model que vagi cap a altres tipus d’economies.
Amb tot plegat és evident que tothom hi té un paper si no vol que el món, així com el coneixem avui dia, canviï per complet i es converteixi en un lloc on no es pugui habitar.
