Els aniversaris sempre s’han de celebrar. Sempre. Siguin les circumstàncies que siguin, sempre hem de trobar aquell moment per mirar enrere i felicitar-nos. Algú pensarà que no serveix de massa, perquè el més important és mirar endavant. Però sense repassar allò que ja hem fet, no ets conscient de com canvien les coses, com evolucionen i, aquest és el gran objectiu, com milloren.
Aquest sisè aniversari s’ha de celebrar més que mai, perquè la situació que vivim és absolutament inesperada i de difícil resposta. No saps mai que passarà demà. Aquest sisè aniversari fa que ens sentim tots plegats més orgullosos que mai d’un projecte de comunicació, perquè mires al voltant i tot tremola. No és fàcil.
Com no va ser fàcil l’inici de l’aventura, perquè segurament pocs pensaven que compliria el sisè aniversari. No sé si fins i tot nosaltres, tot i que era un dels grans objectius. Aleshores era una aventura, ara és un projecte consolidat. Aleshores hi havia professionalitat, però sobretot molta il·lusió i aquest ha de ser el motor de tot plegat: la il·lusió ben acompanyada per la professionalitat. I sobretot saber-se adaptar. I en això crec que indiscutiblement i potser més que ningú Ràdio Ciutat de Tarragona s’intenta contínuament adaptar als nous temps.
Em sento especialment orgullós de ser una de les persones que, juntament amb el Quim i l’Albert, va iniciar el projecte. Em sento especialment orgullós d’haver estat intensament en els inicis fent els partits del Nàstic. I ara em sento especialment orgullós de veure com els companys consoliden i reforcen el projecte. Que no soni la veu, no vol dir que no hi sigui. Hi seré. Sempre. I tard o d’hora, hi tornarem.
