El meu gran amor

De petita m’amagava darrera la porta de la cuina per escoltar el meu primer programa de ràdio nocturn, “En Clave de Pop”, del que em vaig enamorar; i de gran, ja no m’he d’amagar però segueixo igual d’enamorada, que el primer dia, d’aquest mitjà màgic que és la RÀDIO.

Últims episodis:

La ràdio des del cor

La meva arribada a Ràdio Ciutat de Tarragona va ser una mica per casualitat. Jo feia poc més d'un mes que havia acabat la universitat, i l'Eloi Tost, que havia coincidit amb mi quan estava de pràctiques al Diari de Tarragona em va dir que buscaven gent. Ràpidament vaig enviar el meu currículum, dies després vaig fer una entrevista amb el director, Quim Espinosa, i a la setmana ja estava treballant allí. Òbviament el meu rodatge i la meva experiència eren, gairebé inexistents.

Sis anys d’aprendre, pifiar-la i aprendre millor

Es fa difícil expressar en poques paraules el que significa per mi la ràdio, i en concret Ràdio Ciutat de Tarragona. Amb tota la bona fe del món el Quim m’ha demanat que faci un text curt. “No demasiado largo”. Em sap greu. Acostumo a ser anàrquic en moltes coses. A la feina, en la meva vida, en les coses que m’apassionen i també a l’hora d’escriure articles.

La meva mitja dotzena

Fa 6 anys que formo part de Ràdio Ciutat de Tarragona, poc temps després de la seva arrancada, i justament el doble, 12 anys, en que vaig encetar les primeres passes radiofòniques, amb podcasts i fundant l'emissora Radiointerferencias, també de ràdio per Internet.

Una altra ràdio

Ara fa sis anys i amb la crisi econòmica que patíem sorgia una idea innovadora en l'àmbit de comunicació, una ràdio per internet amb moltes possibilitats Ràdio Ciutat de Tarragona, de seguida en va cridar l'atenció. Era un projecte molt a mida pels mitjans de proximitat i representava quelcom més enllà d'una web de ràdio era un concepte en global de transformació de la ràdio.

Quan s’alineen els planetes perquè succeeixin coses

No sé dir exactament en quin moment vaig decidir que volia fer ràdio, imagino que alguna cosa té a veure que m'hagi criat pràcticament amb la seva companyia. La meva mare es va encarregar des que vaig néixer d'ensenyar-me la seva màgia. És per això que vaig decidir estudiar periodisme i especialitzar-me fent un màster en ràdio i televisió esportiva. Vaig ser afortunada i vaig tenir la sort de fer pràctiques a esports de la Cadena Cope a Madrid amb grans professionals del món radiofònic, i això encara em va deixar més clar el que m'agradava i volia fer. La ràdio és un mitjà increïble, ja sigui per la seva companyia, immediatesa, o proximitat. 

Visquent un somni fet realitat

La meva passió per la ràdio es remunta des que tinc ús de raó pràcticament. Amb només sis anys, em posava a narrar els partits de futbol que jugava a la Playstation amb el meu germà. Els dos erem nens petits que gaudien passant-se hores i hores jugant. A mi, em fascinava explicar què estava passant. La ràdio sempre ha estat amb mi. El meu somni era fer transmissions de partits de futbol.

Passió pel periodisme, somnis de petit

Des que era petit, sempre he volgut ser periodista i amb el meu amor per l'esport, somiava a compaginar totes dues coses. Així vaig començar a fer els meus pinitos a través de diversos portals digitals, fins i tot arribant a crear un especialitzat en esport femení a dia d'avui.

Ràdio Ciutat de Tarragona 1
Tria emissora:
Obre per escoltar la ràdio en directe