Quan ens vam plantejar que volíem muntar una ràdio, teníem clar que havia de ser un projecte tècnicament diferent i aprofitant la tecnologia. No volíem copiar l'estructura convencional. Havíem veure com arribar a un objectiu de la manera més simple.
Colours Fantasy és una comparsa que porta 17 anys en marxa. Vam sorgir d'un gimnàs del barri. Com a caps, la Mònica Coca i la Yulán Serrano, amb poc més de 20 persones, totes elles amb molta il·lusió i amb molta ganes de gaudir del que ja era un dels millors carnavals d'Espanya. Més endavant es va unir Óscar Urgel, que amb Mònica i Yulán van formar la junta directiva.
Ràdio Ciutat de Tarragona, la ràdio en xarxa… això és una merda, no es pot gravar així. Sembla ser que avui fa sis anys de Ràdio Ciutat de Tarragona. Sembla ser que fa sis anys que poso la veu institucional a aquest projecte del Quim i de tota la seva tropa. Moltes felicitats amics, a vosaltres, a tots els que formeu part de Ciutat de Tarragona, als oients i, sobretot als seus patrocinadors. Patrocinadors, feu cas de la tropa, son joves, alguns estan una miqueta sonats... però son molt bona gent.
Ara fa sis anys i amb la crisi econòmica que patíem sorgia una idea innovadora en l'àmbit de comunicació, una ràdio per internet amb moltes possibilitats Ràdio Ciutat de Tarragona, de seguida en va cridar l'atenció. Era un projecte molt a mida pels mitjans de proximitat i representava quelcom més enllà d'una web de ràdio era un concepte en global de transformació de la ràdio.
No sé dir exactament en quin moment vaig decidir que volia fer ràdio, imagino que alguna cosa té a veure que m'hagi criat pràcticament amb la seva companyia. La meva mare es va encarregar des que vaig néixer d'ensenyar-me la seva màgia. És per això que vaig decidir estudiar periodisme i especialitzar-me fent un màster en ràdio i televisió esportiva. Vaig ser afortunada i vaig tenir la sort de fer pràctiques a esports de la Cadena Cope a Madrid amb grans professionals del món radiofònic, i això encara em va deixar més clar el que m'agradava i volia fer. La ràdio és un mitjà increïble, ja sigui per la seva companyia, immediatesa, o proximitat.
Fer sis anys per una radio digital, una ràdio on-line per ser més precís, ja son molts anys. Això és una gran aventura i heu de seguir en aquest camí de l’aventura. Aquest és el futur del món de la comunicació, i més si ho mirem des de la perspectiva de la proximitat del món local. Digital i local. Local i digital. Aquí és on hem d’encarar el nostre futur dels mitjans de comunicació de proximitat, perquè la gent que busca de prop les trobi amb facilitat, amb accessibilitat i sobretot, amb criteri. Gràcies i per molts anys.
Ràdio Ciutat de Tarragona és un clar exemple que no tot està inventat i que hi ha molt camí a fer. Durant tots aquests anys ha treballat de valent per fer-se un lloc en el mapa de la comunicació a Tarragona, amb la fortuna d’haver arribat una mica més enllà i ser avui, un clar referent en el mapa de la comunicació local arreu de Catalunya. Em venen tres paraules al cap: treball, esforç i rigor. Jo crec que són tres paraules que defineixen prou bé què és Ràdio Ciutat de Tarragona. Afegiria una quarta: valentia. S’ha de ser molt valent per tirar endavant un mitjà de comunicació poc convencional, poc clàssic i que alhora sigui creïble. I seguiria afegint: joventut i nous valors. És importantíssim avui permetre que els joves periodistes tinguin un bressol on fer surar les seves capacitats i el seu talent. Avui toca felicitar-vos per aquest sisè aniversari, enhorabona i gràcies per seguir enfortint la comunicació local.
Per mi Ràdio Ciutat de Tarragona és un referent importantíssim en el món de la comunicació local a Catalunya. M’agradaria destacar la solvència que tracteu amb la informació. Solvència que per mi, pivota amb dos aspectes. D’una banda amb el rigor amb el què expliqueu les coses, i de l’altre amb la immediatesa tant important en el món de la ràdio en que sou capaços i capaces de fer arribar aquesta informació a la ciutadania. En aquests sis anys que porteu de trajectòria, jo he tingut la sort de descobrir a grans professionals. Penso amb noms com els de la Marina, l’Arnau, l’Èric, la Sílvia, en Quim… entre d’altres companys. Tots la veritat és que transmeteu una enorme dedicació i un gran compromís amb el periodisme local. En la meva memòria d’aquests sis anys, hi ha moments molt especials de treball en comú. Un d’ells, el dia 1 d’octubre de l’any 2017, més recentment l’accident de la petroquímica... però sobretot la feina diària que ens uneix cada dia. Us desitjo que per molts anys sigueu capdavanters en el desenvolupament de la comunicació local que tant estimem, per molts anys.
