Començava la temporada 2005/2006. L'objectiu era mantenir o millorar el resultat de la campanya anterior, on el Gimnàstic de Tarragona va acabar en una molt bona setena posició. L'any va començar amb dubtes, fins que l'equip va agafar confiança, va fer bloc, i no va parar fins a l'ascens a Primera, després d'una segona volta brillant.
El xiulet que indicava el final del partit a Chapín va ser també l’inici d’una setmana de festa continuada a la ciutat. L’endemà, la rua pels carrers de Tarragona, i uns dies després, la festa va seguir al Nou Estadi amb un partit intranscendent davant l’Hércules, que va acabar amb empat a zero (i amb un autèntic golàs d’Angel Morales).
Hi ha moments que recordes amb molta claredat. Dies importants. El dia de la teva boda, el naixement del teu fill, el moment en què assoleixes un objectiu vital. D’altres, els recordes per la seva amargor. Però si hem de recordar on estàvem el 3 de juny de 2006, tots els nastiquers tenen clar on eren i què feien. Potser la majoria estava a la plaça de la Font, on seguien el partit en una pantalla gegant. La plaça de l’Ajuntament seria testimoni, l’endemà, d’una rua històrica.
Passada interior de Lupidio, la deixa rodar Bolo i Diego Torres situa el Nàstic a un punt de Primera Divisió. Per molts aquell 1-0 contra el Numancia va ser el partit (i el gol) de l'ascens a l'elit del futbol espanyol 56 anys després.
Hi ha partits que són històrics per diversos motius. Per un desplaçament massiu, per una victòria al minut 89 que et dóna tres punts d’or… En el cas del 0-2 davant el Castelló al Municipal de Castalia, ho va ser per un cop de puny sobre la taula que donava per fet que aquell Nàstic no tornaria a ensopegar. La Primera Divisió estava esperant.
S’havia ensopegat dues vegades. Cap més. El Nàstic de Tarragona de la temporada 2005/2006 va acabar la campanya pujant a Primera Divisió, amb una segona volta històrica, de rècord i pel record, amb només tres derrotes, cinc empats i tretze victòries. 44 punts de 63 possibles. Un gol d’Antoni Pinilla va aconseguir trencar la “mala ratxa” de resultats davant l’Almeria, després de tres partits on es va aconseguir 3 dels 9 punts possibles.
El futbol et dóna molt, però sovint també t’ho treu si no tens prou maduresa o regularitat. I a la Segona Divisió, qualsevol ensopegada pot ser fatal pels objectius del teu club. Després d’una derrota a Huelva que tallava una ratxa de 14 partits seguits sense perdre, els de Luis César només van sumar 3 dels 9 punts possibles.
Els equips de futbol ensopeguen, però només els campions s’aixequen. Després de caure derrotats per un contundent 3-0 al Nuevo Colombino, el Nàstic de Tarragona va guanyar per 3 gols a 2 al Málaga B.
