Diego Reyes no és un jugador que hagi defensat la samarreta del Nàstic en infinitat de temporades, però l’any que hi va ser es va convertir en el lateral de l’ascens a Primera. El gadità arriba a un vestidor jove, però molt competitiu, un fet que destaca, assegurant que aquesta “va ser una de les claus de l’ascens”.
Era alt com un Sant Pau, i a Tarragona es va convertir en un dels centrals més destacats de Segona Divisió. Amb el seu 1,94, Miguel Ángel Llera era una autèntica torre a l’eix defensiu d’aquell Gimnàstic de Tarragona que va pujar a Primera Divisió, i va ser fixe en l’esquema tàctic de Luis César durant la segona volta magistral del conjunt grana.
Es diu que la mitjana anglesa és una cadena de resultats on un equip de futbol guanya a casa i empata a fora. En general es diu això perquè els equips que solen trobar més còmodes al seu estadi que no pas jugant com a visitant. Doncs bé, la temporada 2005/2006 el Nàstic de Tarragona era un autèntic horror pels rivals.
Quan algú pensa en un defensa central que transmeti confiança, ve al cap un noi de metre-noranta, corpulent i expeditiu. En cas del protagonista d’avui, destacava per ser un central baixet, però molt intel·ligent. Així era David Garcia, que a banda de ser un central de garanties, també era una dosi d’alegria i humor al vestidor del Nàstic de Tarragona.
La veterania, tot i no ser titular indiscutible al terreny de joc, ho és en un club amb ganes de fer coses grans. Jesús Maria Serrano és un clar exemple d'això. L'any de l'ascens va jugar la meitat dels partits, només 8 d'ells com a titular, però la seva experiència i el seu pes al vestidor van ser una de les claus de l'ascens. I amb tot, va estar present en els últims partits de temporada que van assolir la plaça per jugar la temporada següent a la Primera Divisió.
Serenor, experiència i professionalitat. Àngel Morales arriba a Tarragona provinent de tot un RCD Espanyol. Passa de l’elit del futbol a un equip de Segona Divisió. “Entro i noto el respecte d’alguns jugadors per la meva trajectòria”, diu Morales, que malgrat tot recorda amb humor bromes de Diego Torres i David Garcia “que no puc reproduir”, però que feien veure que aquella plantilla “s’ho passaria bé”.
De victòries importants, la temporada 2005/2006 n’està plena. Malgrat que no va ser el punt d’inflexió definitiu, els 3 punts aconseguits a domicili davant el Málaga B (1-2), començaven a calmar les aigües d’un inici difícil i irregular per part del Nàstic de Tarragona.
Tres dècades al Nàstic són molts anys. Són també moltes temporades, moltes emocions. Les ha vist de tots colors. És el fisioterapeuta del conjunt grana, i per les seves mans han passat les cames que van portar el club tarragoní a l’elit del futbol estatal.
