Benvinguts a una nova edició de la Budallera. En aquesta ocasió l’última després que la Lliga 123 hagi arribat al final, al menys pel que fa al Nàstic, que no jugarà la promoció d’ascens a Primera, però sí que jugarà una temporada més a la categoria de plata del futbol estatal.
El Nàstic no va fallar i va vèncer a l’Estadi de l’Alcoraz, feu d’un Huesca de Primera Divisió i que va sortir amb la predisposició d’arrodonir la festa amb els seus aficionats. Els granes, però, van demostrar que la seva causa era molt més important. El missatge va quedar clar amb l’onze titular de José Antonio Gordillo. Un onze ofensiu, valent i atrevit com el de la seva presentació.
El Nàstic de Tarragona va protagonitzar una de les remuntades més èpiques que es recorden a la Budallera. L’equip arribava en el pitjor moment possible. Tres derrotes consecutives, la destitució de Nano Rivas, la sortida d’Emilio Viqueira... Només començar el partit davant la Cultural encaixa dos gols que semblaven rematar un equip mort, sense ànima.
El Nàstic de Tarragona s’ha condemnat a si mateix a patir fins a l’última jornada per mantenir la seva plaça a Segona Divisió. La vergonyosa derrota davant el Sevilla Atlético, un equip ja descendit a la categoria de bronze, és una derrota dolorosa accentuada per les victòries del Córdoba, l’Almería i el Barça B.
El Nàstic de Tarragona va tornar a decebre a la seva afició. De fet, no ens equivocarem gaire si diem que la derrota davant l’Osasuna va ser de les més decebedores de la temporada juntament amb les dues ensopegades davant el Lorca. Els grana van caure, una vegada més, per culpa dels greus errors defensius que ve arrastrant des de fa molt de temps.
El Nàstic va tirar per la borda la magnífica feina realitzada en les últimes setmanes després de caure per la mínima al camp del Lorca. El partit va ser decebedor pel resultat, però sobretot per les sensacions que va deixar l’equip sobre el verd. El plantejament de Nano va ser nefast, incomprensible davant un rival que pocs minuts abans havia rebut la notificació per jugar a Segona B la temporada vinent. Els canvis, simples. Home per home i a veure si tenim sort i, com a mínim, trobem l’empat. En fi, tot plegat ho comencem a analitzar amb l’equip de redactors de Nastic.cat.
El Nàstic segueix sumant al Nou Estadi. Davant el Numancia, però, no va ser capaç de passar de l’empat en un partit on va mostrar dues cares ben diferents. En la primera part va seguir la tònica dels últims partits a casa, va ser superior al rival i va crear ocasions suficients com per marxar al descans amb un avantatge de dos o tres gols en el marcador. En la segona, però, l’equip va fer dos passos enrere i va cedir la possessió de la pilota a un rival que també va crear oportunitats per endur-se els tres punts cap a los Pajaritos.
Les dinàmiques del Nàstic a casa i a domicili sembla que s’han intercanviat. En el moment en el qual els grana han començat a perdre lluny de Tarragona, han començat a guanyar al Nou Estadi. La inèrcia positiva amb les victòries davant el Lugo i el Valladolid s’ha vist frenada per la derrota al Nuevo Carlos Tartiere.
