S’inicia la Comissió d’Estudi del Parlament respecte els problemes del delta de l’Ebre

La PDE reclama concretar imminentment el Pla de Protecció estatal i que el Govern detalli les necessitats ambientals

El reconeixement de la situació d’emergència que viu el delta de l’Ebre no troba correspondència en les polítiques de les administracions públiques competents. La Comissió d’Estudi sobre la Protecció del delta de l’Ebre ha arrencat aquest dimarts al Parlament. Tot i això, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha criticat durament la inacció mostrada fins aquests moments. El moviment social vol que es posi fil a l’agulla de forma immediata al pla estatal de protecció anunciat. A més, demana que el Govern defineixi les necessitats ambientals de l’espai i reclami que es respectin.

Pla general dels trams que es mantenen submergits de la barra del Trabucador després del pas del temporal Filomena. Imatge del 13 de gener de 2021. (horitzontal)
PUBLICITAT

La portaveu de la PDE, Susanna Abella, ha subratllat: “Els governs de la Generalitat i de l’Estat no acaben d’assumir el lideratge que els toca. Tampoc assumeixen mesures concretes i reals per fer allò que cal fer. Estem desenganyats com a societat. Ens utilitzen com a excusa: que no hi ha consens al territori. És totalment fals: tenim consens en les coses més importants. Cal trobar solucions per al delta de l’Ebre perquè volem seguir vivint aquí”.

Després que el pas del temporal Gloria deixés en evidència les vulnerabilitats de l’espai natural, les mesures promeses encara no han arribat. El pla de protecció anunciat i presentat pel Ministeri per a la Transició Ecològica el 2020 encara no s’ha posat a caminar de forma efectiva. És més, Abella ha retret que encara es desconeixen les dades dels projectes concrets, els pressupostos o el seu calendari.

De moment, sobre la taula, el moviment de sorres al mateix Delta per poder reforçar els espais més fràgils davant la possible arribada d’un temporal. Una solució que està pendent de la finalització de tràmits administratius. A més, segons recorda la PDE, no es pot plantejar aïlladament sense la voluntat real de recuperar el trànsit de sediments des de la part alta i mitja de la conca del riu. “Les sorres tenen un efecte més immediat i els sediments són imprescindibles per no desaparèixer”, avisa.

Aquesta reivindicació, lamenten, topa amb la manca efectiva de voluntat política. El moviment social retreu al govern espanyol gestionar la conca afavorint la construcció de més embassaments canals i regadius mentre encarrega “quatre estudis per fer-nos callar” sobre la mobilització dels sediments al pantà de Riba-roja. En el cas del Govern, critica també que anunciï 5 milions per actuacions al litoral deltaica mentre n’aporta 50 per materialitzar regadius a l’interior, com el del canal Xerta-Sénia.

En aquest sentit, la PDE confia que la comissió permeti reclamar al govern espanyol que no demori més el pla i ho faci tenint en compte la planificació hidrològica de la conca i les polítiques de gestió de la costa. Abella ha reclamat al Govern que entomi definitivament la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000. També ha instat a que determinin les necessitats d’aigua, sediments i indicadors de qualitat per garantir la seva protecció legal.

PUBLICITAT