Horta de Sant Joan (Terra Alta) és un dels pocs municipis de l’estat espanyol que “manté viva la tradició del gla dolç”. Al seu terme hi ha les carrasques a partir de les quals treballa Balanotrees, empresa de la Nou de Gaià (Tarragonès) que fa empelts per a la conservació d’aquesta carrasca de gla dolç a Catalunya i la recuperació i promoció d’aquest fruit per al consum humà. Els propietaris de Balanotrees, Joan Montserrat i Francesc Ribera, comercialitzen, amb el nom d’Orta, empelts d’aquestes carrasques. “Abans de l’agricultura del cereal, el gla tenia un paper central en les nostres dietes i per a molta gent era un aliment bàsic”, explica Montserrat. L’enginyer lamenta que ara estigui “relegat a alimentar el bestiar”.
Tot va començar amb una conversa de Joan Montserrat i la seva àvia, l’any 2014. La dona va explicar a l’enginyer agrònom que de petita anava al bosc a buscar aglans dolços de dues alzines concretes. “Se les menjava torrades, com les castanyes”, detalla Montserrat. Aquesta tradició és ara molt desconeguda per tot el país, però els dos socis de Balanotrees, Montserrat i Ribera, que la volen recuperar a través de la comercialització d’empelts d’unes varietats concretes de carrasques, les d’Horta de Sant Joan.
“El que fem és agafar un peu de qualsevol alzina que de forma natural ens donaria aglans amargs i ho ajuntem amb la branca d’un arbre que ens dona aglans dolços (els empelts). D’aquesta manera, ens assegurem que la part aèria de l’arbre serà un clon i farà els mateixos fruits que l’alzina que hem prospectat”, explica Francesc Ribera. Balanotrees és l’únic viver de Catalunya que empelta carrasques d’aglà dolç.
Des que van crear l’empresa ara fa quatre anys, la demanda d’aquests empelts no ha parat de créixer i ja en comercialitzen prop de 800 exemplars anuals. De fet, ara es troben amb el problema que no poden “subministrar tots els que voldrien”. Segons Ribera, estan limitats “per factors naturals”, ja que els fan falta “les pues per empeltar”. Les extreuen d’Horta de Sant Joan, i en van a buscar també en altres indrets d’Andalusia i Extremadura, però també necessiten que “els seus camps de peus mare” d’alzina estiguin “més crescuts” per poder produir més i vendre totes les carrasques que ara “se’ls demana”.
