A finals dels anys 50 algunes indústries es comencen a instal·lar a Tarragona, especialment indústries químiques. Aquest impuls industrial tindrà repercussió en l’aspecte urbanístic i constructiu, és quan apareixen alguns dels barris que coneixem avui dia. La població va anar creixent.
Així doncs diverses empreses es van anar instal·lant al territori. Fins i tot en van arribar d’internacionals que buscaven mà d’obra barata.
La Mari Carmen Medina, la Maria José Ramírez i l’Ángeles De La Fuente van arribar a Tarragona fa molts anys. Amb 16 anys van començar a treballar a l’empresa alemanya tèxtil Seidensticker, i més endavant anomenada Valmeline. Una època que recorden de lluita i demanda de drets.
En aquella època moltes empreses posaven pisos als serveis dels treballadors, això afavoria la lluita obrera i la unitat per demanar drets laborals.
La Gume Cañón ja va néixer a Tarragona, però els seus pares van arribar a Tarragona d’Extremadura als anys 60 i primer de tot van treballar de masovers. Poc temps després el seu pare va passar a una empresa de fustes. Es van instal·lar al barri de Parc Riuclar.
Així doncs a poc a poc es van crear uns barris que eren totalment obrers. Les persones què hi vivien reconeixen que eren com petits pobles, i la comunicació amb el centre de Tarragona els era molt llunyana.
La família de la Patricia Lorenzo també va arribar a Tarragona buscant oportunitats. Recorda l’ambient familiar i de solidaritat als barris. El treball era una unió de lligam en totes les famílies.
Aquesta solidaritat també es traslladaven als llocs de treball.
Cal destacar que l’empresa alemanya tenia una nau que facilitava que totes les treballadores es veiessin, i això provocava que l’organització fos més fàcil. A més organitzaven assemblees per exposar les seves problemàtiques, i a partir d’aquí pensaven accions.
Per evitar canvis de jornada laboral, o acomiadaments van realitzar diferents vagues. En van fer una de 40 dies, i una altra de 54. Reconeixen que els homes en tot això les van ajudar i la seva lluita es va fer patent fins que finalment no van poder evitar el tancament de l’empresa.
Què en queda de tot allò que es vivia als anys 60 i 70 a Tarragona?
És cert que la immigració ha continuat, però ara arriben persones d’arreu del món, que moltes vegades també busquen oportunitats.
