S’apropen les eleccions europees que després de cinc anys de canvis i incertesa retornen al panorama polític. La guerra a Ucraïna i a Palestina, i l’auge de la ultradreta seran alguns dels temes centrals dels partits polítics que ja han fet una crida a la mobilització en les eleccions on la participació acostuma a ser més baixa que a la resta de comicis.
Aquest divendres 24 de maig comença la campanya electoral que durarà fins al divendres 7 de juny, just abans de la tradicional jornada de reflexió. El conjunt d’Espanya escollirà un total de 61 diputats, dos més que en l’anterior procés electoral, on també es van escollir més diputats a causa del Brexit.
Les formacions ja tenen perfilades les llistes. Unes eleccions marcades també per l’agrupació de diferents partits polítics de diferents punts d’Espanya que uneixen forces per tenir representació a Brussel·les.
El PSC aposta per la ministra per a la Transició Ecològica
Els socialistes, que van guanyar les eleccions a Espanya el 2019 amb 20 eurodiputats, estaran encapçalats per Teresa Ribera, l’actual ministra per a la Transició Ecològica. Una aposta forta per intentar revalidar la primera posició a Espanya per davant del Partit Popular, qui guanyés les eleccions al conjunt d’Europa. Ribera estarà acompanyada d’Iratxe García, Javi López i Hana Jalloul. El PSC, a més, i segons els primers sondejos, estaria al voltant dels resultats del 2019, on podria perdre algun eurodiputat.
El PP aspira a duplicar resultats amb una llista continuista
Els populars van obtenir uns pobres resultats al conjunt de l’Estat, molt per sota dels socialistes en les darreres eleccions. Un resultat que contrasta amb la resta d’Europa on van guanyar les eleccions. Tot i això, el Partit Popular aposta per repetir amb Dolors Montserrat al capdavant. Al darrere tindrà a María Carmen Crespo, Alma Lucía Ezcurra i Esteban González Pons com a números dos, tres i quatre de la llista. La formació blava aspira a duplicar els seus resultats de 2019 i créixer dels 12 eurodiputats als fins a 25 que donen algunes de les enquestes, en gran part per la baixada de Ciutadans.
Ciutadans busca sobreviure a unes altres eleccions
La formació taronja ha anat desapareixent del panorama polític cada vegada més, però la formació intenta conservar la seva presència a les cambres, en aquest cas a l’Eurocambra. Amb 7 eurodiputats van ser la tercera formació més votada, i els artífexs que els socialistes s’imposessin per davant del PP al conjunt d’Espanya. Per intentar conservar algun diputat aposten per Jordi Cañas com a cap de llista. Per darrere estarà l’independent Javier Nart, Mariana Boadella i María del Carmen Peris. Tanca la candidatura, en el número 61, una cara coneguda del partit polític, Begoña Villacís. L’objectiu de la llista de Ciutadans no serà un altre que el de mantenir la representació al Parlament. Ara mateix, les enquestes no li donen cap diputat.
Un pes pesant per Podem amb mirada europea
Podem aposta per l’exministra d’Igualtat, Irene Montero, al capdavant de la llista. La formació morada anirà deslligada de Sumar i Comuns en aquestes eleccions europees. Aquesta ruptura podria passar factura a totes dues formacions, que així i tot podrien mantenir la mateixa representació. Podem va ser quarta força amb 6 eurodiputats. Montero estarà acompanyada de més cares conegudes com l’exdiputada a l’Assemblea de Madrid, Isabel Serra, que serà la número dos. Pablo Fernández i Serigne Mbayé, acompanyen al capdavant de la llista en posició tres i quatre. Segons les enquestes, els morats mantindrien representació a Europa amb dos eurodiputats.
Comuns Sumar busca irrompre amb força
Comuns Sumar és la candidatura que es presenta a Catalunya per entrar al Parlament Europeu, a la resta de l’estat espanyol, es denomina només Sumar. A Catalunya, el primer nom que veurem serà el de Jaume Asens, qui va ser el president del grup Podem en les anteriors eleccions estatals, abans de la irrupció de Sumar. A la llista espanyola, la cap de llista serà Estrella Galán. Un nom amb força en l’àmbit dels drets humans. Galán passarà d’ajudar als camps de refugiats a l’Eurocambra si és escollida. Vicent Marzà i Manu Pineda seran els números tres i quatre. La formació fúcsia podria repetir els resultats de Podem el 2019 a Europa. Les darreres enquestes donarien un ventall d’entre 3 i 6 eurodiputats.
La ultradreta podria continuar creixent amb noms reconeguts
El partit polític de Vox podria continuar el seu auge, no només a Espanya sinó a la resta dels països europeus on sembla que la ultradreta continuarà en dinàmica ascendent. Jorge Buxadé encapçalarà la llista del grup d’ultradreta. Darrere seu estaran Hermann Tertsch o l’ex de Ciutadans Juan Carlos Girauta, com a dos i tres de la formació. Mireia Borràs serà la número 4 de la llista. Les primeres estimacions pronostiquen mínim que Vox dupliqui els seus resultats i el ventall aniria de 6 a 8 eurodiputats, situant-se com a tercera força a Espanya.
Els republicans, amb la voluntat de mantenir resultats
Les darreres eleccions a Catalunya no han sigut gaire bones per Esquerra Republicana i això podria capgirar els plans dels republicans en aquestes eleccions europees. Tot i això, hem de recordar que el conjunt de l’Estat pot votar ERC, o en aquest cas Ara Repúbliques. La llista conformada per Esquerra també va acompanyada de l’auge del partit d’EH Bildu a Euskadi. Per tant, els grups republicans podrien mantenir resultats amb l’auge a Euskadi tot i la baixada a Catalunya. A Catalunya, els tres noms primers van marcats per dos independents com Diana Riba i el meteoròleg Tomàs Molina, que estaran al número 1 i al número 4 de la llista estatal. Com a número 7 a la llista trobem Helle Kettner, qui representarà el Camp de Tarragona a Europa si entrés a l’Eurocambra. Les enquestes mantenen els 3 eurodiputats d’Ara Repúbliques a Brussel·les.
Junts i l’objectiu de mantenir-se a Europa
La formació independentista va en solitari a Europa i a més vol consolidar-se repetint cap de llista. Toni Comí serà el número u de la llista, i potser l’únic eurodiputat de la formació catalana. La independent Neus Torbisco serà la número dos, i el tres estarà ocupat per Aleix Sarri. Una llista que estarà tancada per qui fos exconseller a la Generalitat de Catalunya, Lluís Puig. Junts busca repetir els resultats de 2019 quan va treure 2 eurodiputats. Això sí, les enquestes preveuen que la formació de Carles Puigdemont perdi la meitat de la seva representació i es quedi amb només 1 eurodiputat.
La coalició del PNB i Coalició Canària (CEUS), la lluita per la representació
Coalición por una Europa Solidaria (CEUS) és el darrer partit a Espanya que va aconseguir representació a l’Eurocambra el 2019. La coalició està formada per partits polítics d’arreu d’Espanya amb el partit polític més votat a les eleccions basques, el Partit Nacionalista Basc, o partits d’altres indrets d’Espanya com Coalició Canària, Atarrabia Taldea o Geroa Socialverdes de Navarra o Proposta per les Illes Balears. La llista estarà encapçalada per Oihane Agirregoitia, del PNB, seguida de Carlos Alonso de Coalició Canària. La número 3 serà Amaia Arrizabalaga i el 4 és per Jordi Prunes de Proposta per les Illes Balears. Amb un únic representant l’any 2019, CEUS busca repetir presència a Europa. Tot i això, de moment les enquestes els deixen fora del Parlament Europeu.
33 candidatures per 61 eurodiputats
A més dels grups esmentats prèviament, hi haurà 24 candidatures més en aquestes eleccions europees:
Izquierda Española; Front Obrer; Ahora Andalucía; Iustitia Europa; Escaños en blanco; Corriente revolucionaria de los trabajadores; Feministas al Congreso; Partit Comunista dels Treballadors d’Espanya; Partidos Comunista de los Pueblos de España; PACMA; Cree en Europa; País i Moviment Rural; Se acabó la fiesta; Futuro; EXISTE; FE de las JONS; Soberanía Alimentaria Española; Juntos x Extremadura; Partido Humanista; VOLT; Recortes Cero; Extremeños PREX CREX; Partido Galego; Pirates de Catalunya.
