El Tarragonès compta amb tan sols dues alcaldesses en els seus 22 municipis. La resta, en 20 pobles o ciutats, són homes. Més del 90% de batlles són masculins, sent una de les comarques amb més desigualtat de Catalunya, amb les mateixes xifres que el Pla de l’Estany (1 alcaldessa en 11 municipis). Les segueixen Osona, el Lluçanès i el Pallars Sobirà.
Dels 22 municipis de la comarca tarragonina, tan sols a Creixell i la Nou de Gaià hi governa una batllessa. Josepa Figueras a la Nou de Gaià i Montserrat Muñoz a Creixell. És un percentatge realment baix a la comarca, malgrat que és una tònica habitual a Catalunya. El 73,5% dels alcaldes sorgits de les últimes eleccions municipals són homes arreu del territori. De fet, si ens fixem en cada comarca, tan sols el Barcelonès, el Garraf i l’Alta Ribargorça compten amb més alcaldesses que alcaldes.
La xifra de regidors al Tarragonès s’acosta més a la mitja catalana que la d’alcaldes. A la comarca hi ha 116 regidores i 152 regidors, el que significa que un 56,7% són homes. Arreu de la comunitat catalana la dada mitjana de regidors masculins és del 56,1%, força similars.
La disparitat continua anant més enllà dels alcaldes i regidors municipals. Més de dues de cada tres entitats del sector públic estan dirigides per homes. Segons dades de la Generalitat la primera setmana de març, el 67,9% de les persones que consten com a responsables dels prop de 200 organismes públics que s’inclouen als pressupostos del 2024 són del gènere masculí. Es tracta de directors, gerents, consellers delegats o presidents de fundacions, societats mercantils, consorcis i altres entitats participades per l’administració catalana.
