Un estudi recent del Centres Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha detectat compostos químics plastificants en sardines, seitons i lluços del mar Mediterrani. Els nivells trobats però no suposen un risc per a la salut humana. El treball l’ha liderat l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), en col·laboració amb l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i l’Institut Epsanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC).
L’estudi inclou l’anàlisi de 5 mostres de sardines, anxoves i lluços recol·lectats a la zona del Mediterrani occidental. En concret, al Cap de Creu, el Delta de l’Ebre, el Golf de València i el d’Alacant. Els resultats mostren que tots els individus excepte dos van mostrar nivells de plastificants de fins a 73 nanograms per gram de múscul. L’autora principal de l’estudi i investigadora de l’IDAEA-CSIC, Ethel Eljarrat, afirma que els resultats van ser similars per a les quatre zones, cosa que indica que l’ús d’aquests plastificants és similar en tota l’àrea analitzada.
Els investigadors asseguren que el consum d’aquests peixos no suposa cap amenaça per a la salut humana. Tot i això, l’exposició humana a aquests contaminants es produeix per diferents vies, com la ingestió d’altres aliments, la inhalació o la ingesta de pols. La suma de totes aquestes fonts sí que podria plantejar un cert risc. Per això, és recomanable minimitzar l’exposició humana a aquests plastificants, reduint la contaminació dels ecosistemes marins i prevenint un augment dels seus nivells als peixos, afirma Eljarrat.
La recerca s’ha publicat a la revista ‘Environmental Pollution’.
