Un estudi dut a terme per diversos investigadors assenyala per primer cop que la base genètica d’una persona juga un paper important en l’aparició dels primers símptomes de l’esquizofrènia. Es tracta d’una troballa molt significativa per a l’abordatge d’aquesta malaltia mental ja que permetrà incidir-hi des de l’inici i millorar així la qualitat de vida de les persones que la pateixen.
Investigadors i investigadores de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), l’Hospital Universitari Institut Pere Mata i la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la col·laboració del CIBER en Salut Mental (CIBERSAM), han analitzat tot el genoma humà, fet que els ha permès conèixer el paper que juga la càrrega genètica d’una persona en la manifestació dels primers símptomes de l’esquizofrènia (a l’adolescència tardana o al principi de l’edat adulta, normalment).
Han trobat que entre el 17% i el 21% dels factors que contribueixen a la seva aparició són de base genètica: la resta d’aspectes que hi tenen a veure són ambientals. També s’ha arribat a la conclusió que la mateixa càrrega genètica associada a l’edat d’inici de l’esquizofrènia també juga un paper important en el cas de persones amb TDAH o que han patit maltractaments a la infància.
Aquests descobriments són el punt de partida per a futurs estudis que contribuiran a millorar el diagnòstic i el tractament de la malaltia. El treball s’ha publicat a la revista Translational Psychiatry.
