Les febleses d’un sistema tàctic que necessita maduració

PUBLICITAT

L’ensopegada del Nàstic de Tarragona d’aquest divendres contra l’Elx va fer mal, i no només pel com, amb tres gols en menys de 30 minuts de joc, sinó perquè l’equip es troba ara a només 1 punt del descens. Merino va assegurar en roda de premsa que el cop havia d’arribar tard o d’hora i que la dinàmica assolida pel conjunt grana no era massa normal després d’on es venia.

Malgrat tot, ningú s’esperava una derrota tan clara i menys al Nou Estadi, sobretot, perquè hagués estat una bona oportunitat per prendre molta distància respecte a molts equips perseguidors i allunyar-se quatre punts del descens. Els tarragonins van fer aigües, sobretot, per una banda, l’esquerre, on Merino va recol·locar a Cristian Lobato i on Mossa va actuar com a tercer central amb Djetei i Bruno Perone.

Qui sap si va ser la tàctica o si l’equip no va tenir el dia, però encaixar tres gols en menys de mitjà hora en aquesta Segona Divisió és molt atípic. Mossa i Xavi Molina parlaven després del partit sobre els problemes defensius, que van ser una de les lloses més grans en la derrota de l’equip. Sobre aquesta tàctica, que ha portat cua, hem volgut analitzar-la amb un vell conegut. Santi Castillejo, actual entrenador de l’Ascó, ha tret la pissarra per nosaltres i ens ha explicat els pros i els contras d’aquest sistema que l’equip ha adoptat amb Juan Merino.

El Nàstic ha tornat aquest dilluns als entrenaments i no descansarà aquesta setmana per preparar el partit de dissabte contra el Valladolid. El que també va perdre el dissabte va ser el filial dels granes, la Pobla de Mafumet de Martín Posse, que va caure per la mínima al camp del Santfeliuenc. Una derrota que va significar la primera des del 4 de desembre de l’any passat, i que allunya ara l’objectiu dels pobletans d’assolir el playoff d’ascens. Els pobletans reben ara a casa l’Europa, per seguir buscant les seves aspiracions de sorprendre i assolir els playoff.

PUBLICITAT