El convidat d’aquesta setmana del Distàncies Curtes, Pau Sabater, no només va guanyar el programa de TV3, “El Gran Dictat”. Sinó que amb 34 anys, Pau Sabater va traduïr la Ilíada en vers al català. Pau Sabater ens mostra una visió de com un jove pot ser capaç de fer aquestes fites.
També ens mostra una visió de com ha viscut la vida fora de Catalunya, concretament a Grècia, en plena pandèmia. Pau Sabater ha estat el convidat més jove fins ara del programa Distàncies Curtes, un programa per reflexionar i aturar-nos a parlar des de la distància propera amb els convidats.
El minut a minut de l’entrevista amb Pau Sabater
Iliada en vers en català amb només 34 anys. El Gran dictat
2:20 Va ser una tria bastant lògica. Ho vaig decidir a l’últim moment.
4:45 No va ser mai cap problema. El que és típic preocupar-se per les sortides. Fes el que t’agrada i si t’agrada segur que tindrà sortida.
5:30 A mesura que ens acostem hi ha més semblances. Hi ha més semblances entre el grec antic i el grec modern que entre les llengües romàniques i el llatí.
9:30 De fet el passat de Grècia és una maledicció pels grecs. Estan molt orgullosos però és veritat que segons com els grecs poden donar la sensació que mai tornaran a això.
13:00 El consum de l’oli sempre ha sigut important, allà ja es queixen de l’especulació dels productes alimentaris.
17:35 La majoria són traduccions fetes fa molts anys i amb criteris amb poca validesa.
19:30 El cas de la Il·líada era diferent, però era una dels anys 50 o 60 que era en vers i era la més atractiva.
28:20 Hi ha una esbandida considerable al primer curs però és una cosa que es manté.
28:45 És una vocació que és constant, les clàssiques no ha tingut les pujades i baixades que ha tingut la filologia catalana o hispànica.
31:25 En general el feedback ha sigut molt bo i estic molt satisfet de la bona rebuda que ha tingut la il·líada.
33:00 El debat va començar a inflar-se durant la pandèmia jo era a Grècia. Jo no podia venir per la pandèmia. A vegades la percepció és diferent però si que és veritat que sembla que no podem trobar un punt mitjà els catalans. O tot és molt bo o ens extingirem d’aquí uns dies.
36:20 M’agradaria una ciutat de Tarragona més cohesionada però per mi tots els altres barris cuaen més lluny que anar cap a Grècia.
37:10 Estaria bé que la Rovira i Virgili estigués més valorada. Les universitats podrien tenir una mica més d’iniciativa perquè haurien d’assegurar-se més qualitat.
38:50 Estaria bé que el territori fos més atractiu i que les administracions donessin més diners sense esperar el retorn d’aquests diners immediats. I que no fossin coses d’una sola legislatura sinó anar més enllà.
40:10 Suposo que l’Àrea Metropolitana seria viable però no sé com s’haurien de fer els detalls. Però encara m’estic familiaritzant.
42:25 La tendència dominant és una mena de societat individualista i amb poca consciència de grup o col·lectiva. La gent té una societat de consum i precisament ha de ser gent que ha de posar-hi un esforç suplementari.
44:05 Diria que no ens mirem tant al melic i estiguem més centrats al món real i no tant al món de les pantalles que sembla que ja ho és tot. A Internet tot el que hi ha és publicitat, no és coneixement. Deixaria de mirar tant a la publicitat que ens envaeix per totes bandes i apartar-nos decididament de tot això.
45.40 Els clàssics són els més atractius.
