La violència masclista va molt més enllà, i la víctima no és només la dona que la pateix, sinó també els fills i les filles. Thaïs Germà és tècnica responsable del Servei d’Informació i Atenció a les Dones de Tarragona de l’Ajuntament, Laura Guxens i Áurea Sugrañes, són la Directora i l’Educadora Social Infantil-Juvenil del Servei d’Intervenció Especialitzada de Tarragona que té el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat. Les dues institucions treballen amb aquestes persones Thaïs Germà i Laura Guxens expliquen les característiques de tot plegat.
Una situació de violència masclista afecta de ple als infants que ho veuen o fins i tot ho pateixen, i també poden arribar ser els primers a fer veure que algun problema hi ha, així com diuen Germà i Áurea Sugrañes.
Tot i això la societat en general no és tant conscient d’aquestes víctimes de violència masclista, i costa encara veure-ho així.
Les actuacions que porten a terme són diverses, però s’han de diferenciar les situacions que viu cada víctima.
Tot i això el principal objectiu el tenen clar, des del Servei d’Intervenció Especialitzada.
La Comissaria de la Regió Metropolitana del Camp de Tarragona ha rebut fins al 3r trimestre d’aquest any 1.300 denúncies per violència masclista. Alguna d’aquestes persones, òbviament, tenia fills o filles, que també són víctimes, com indica Montse Garcia Biosca, responsable de l’àrea de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Tarragona.
El problema, com indiquen Àurea Sugrañes i Laura Guxens, no és només que puguin rebre algun tipus de maltractament, és que també molts cops se’ls utilitza per exercir aquesta violència. Els casos que s’han vist són molts, per exemple les nenes de Canàries, o un nen fa una setmana a Barcelona.
Fa un temps es va modificar el Codi Civil per suspendre automàticament les visites, per tots aquells infants que la mare ha posat una denúncia per violència masclista contra el pare, però el Codi Civil català encara no ha fet l’adaptació.
Una cosa és certa: viure situacions de violència masclista a casa afecta la salut mental dels infants, però també a la seva forma de ser.
Els infants també són víctimes, i quan viuen aquestes situacions de violència es veuen afectats. El treball no és només protegir i intentar que l’infant recuperi el somriure, sinó evitar que els patrons no es reprodueixin. Tot per fer una societat millor on no hi hagi totes aquestes víctimes.
