#EsprementlAny: En lluita, primavera al carrer

2020 va ser l’any del tancament. Molts treballadors i treballadores es van veure avocats a un ERE o van perdre la seva feina per la perduda de recursos i les retallades de personal a les seves empreses. Tot aixó amb la impotencia de no poder fer res en uns mesos en els que no es podia pràcticament sortir al carrer. 2021 va arribar amb la relaxació de moltes restriccions, però sense una millora de la situació laboral i amb poques expectatives de la millora ecónomica.

manifestació carrer primavera
PUBLICITAT

L’arribada de la primavera va fer aflorir la lluita pels drets laborals de diversos treballadors que portaven més d’un any aguantan retallades. Unes de les primeres en plantar-se van ser les treballadores del H&M de Reus i Parc Central. L’ERE anunciat per la companyia sueca afectaria a més de 1.000 treballadores a tota Catalunya. Daneri Barrachina, delegada de CCOO i treballadora de H&M a Tarragona, manifestava davant del Parc central lo dificil que eren les negociacions amb la multinacional del textil.

Poc temps després els treballadors de BBVA sortien al carrer amb reclamacions similars. En aquest cas l’ERO aplicat per l’entitat bancaria afectava a 185 treballadors a la província de Tarragona, sent així la segona província amb més afectació de tota Espanya. Davant d’aixó CCOO va convocar diferents protestes i finalment una vaga a Catalunya els dies 25 i el 26 de maig.

Xavi Blazquez explica que “aquest procés va ser molt complicat i llarg”. Negociar amb una entitat tan gran com BBVA era pràcticament imposible.

Davant d’un leviatà com aquest els sindicalistes es veien ofegats. La reclamació més important dels treballadors era buscar “la voluntarietat als acomiadaments”, de manera que la reducció de plantilla es fes d’una manera digna”.

Però una de les protestes més sonades al 2021 ha estat la dels treballadors del 112. Durant tot aquest temps els operaris d’emergències han esdevingut essencials per la lluita contra la covid-19. Tot i això, les seves condicions laborals han estat precaries i subrogades a l’empresa Ferrovial, en les mateixes circumstàcies que l’anterior. En la primera vaga convocada el servei d’emergencies ho tenia ben clar, demanàven l’internalització del servei, una demanda sense cap esperança.

Les mobilitzacions es van convertir en un intent de vaga, per cridar l’atenció i mostrar l’importancia del servei, tot i això la Generalitat va dictaminar uns serveis minims del 100%, motiu pel qual no es va poder fer efectiva. Miquel Vendrell explica com aixó, sumat a la inmobilitat de l’empresa i les administracions els va portar a la vaga indefinida.

Un altre sector que no ha parat de reivindicar ha estat el sector públic. La cronoficació de la temporalitat es una xacra que arrosega el sistema pùblic des de fa temps. L’única resposta ha estat el cònegut com “l’icetazo”, pero des dels sindicats no majoritaris no veien be aquesta mesura. Diferents sindicats com CGT, UGT o Solidaritat Obrera van crear aquest 2021 una taula sindical per lluitar per la gent en situació de frau de llei.

El reial decret es va aprovar al juliol, amb la condició d’Esquerra Republicana que es pases a propostar de llei per poder presentar esmenes. La taula sindical, al veure les filtracions de les diferents esmenes van trobar insuficients les mesures aplicades. Per aquest motiu van decidir anar a la vaga indefinida per intentar blindar veritablement els contractes de les treballadores en abús de temporalitat. Marta Minguella, portaveu de CNT Educació manifesta que aquesta vaga va ser tot un èxit.

Aquestes tres mobilitzacions van ser de les més importants al nostre territori, amb el recolç de protestes arreu de tota Catalunya. Pero el fred arribava i a les portes de l’hivern, la lluita i les vagues semblaven no arribar enlloc. Totes aquelles ganes de sortir al carrer a reclamar els drets dels treballadors semblaven que anaven a quedar en res, o lluny de la situació ideal a les portes del desembre. Tot i aixó aquest any de protestes no ha estat en vano, que ha canviat? Aixó es una altra história.

PUBLICITAT