Esprement l’any: Des del 155 a la convocatòria d’eleccions

PUBLICITAT

El 27 d’octubre passarà a la història com el dia en que 70 membres del Parlament de Catalunya van votar a favor de la declaració unilateral de independència.

El mateix dia, Rajoy du a terme la dissolució del parlament català i el cessament de tot el Govern, inclòs el president Puigdemont. L’aplicació de l’article 155 i la votació al parlament és un punt d’inflexió, en que els dos protagonistes del procés, el Govern Català i l’Espanyol, mouen fitxa, per realitzar el que durant setmanes han estat només advertencies.

Mariano Rajoy convoca eleccions

L’endemà mateix Soraya Saez de Santa Maria, vicepresidenta espanyola, assumeix el càrrec de presidenta en funcions de la Generalitat, sense el reconeixement del Govern cessat.

Un dia després, el 30 d’octubre, Puigdemont viatja a Brussel·les, on s’hi queda. Alguns dels seus consellers tenen menys sort, ja que tres dies després, el 2 de novembre, es sentencia presó incondicional per sis consellers, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Meritxell Borràs, Dolors Bassa, Carles Mundó, Josep Rull i Joaquim Forn. El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, diu que l’estat ja ha tingut prou paciència.

El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, parla de la qüestió catalana

Just l’endemà, el 9 de novembre, Carme Forcadell, presidenta del Parlament, entra a presó acusada d’un delicte de rebel·lió, sedició i malversació. La presidenta pot sortir just l’endemà, després que l’ANC pagui la fiança de 150.000 euros.

El 4 de desembre la campanya electoral es posa en marxa amb una de les situacions més atípiques de la democràcia catalana. Puigdemont és cap de llista de Junts per Catalunya, el rebatejat PDeCAt, des de Brussel·les, i Junqueras ho és per ERC des de la presó. La campanya es basa a reforçar el posicionament respecte la independència de Catalunya i la incògnita al voltant de la retirada de l’article 155 després de les eleccions.

PUBLICITAT