Si la primavera encén les passions, la tardor és temps de reflexió. I amb l’arribada de l’hivern arriba el torn dels propòsits de cara a l’any que està a les portes. Els protagonistes de la lluita sindical al nostre territori fa un any que convoquen diverses vagues i protestes per reclamar els seus drets i a les portes del 2022 veuen com molts dels seus objectius encara no han arribat.
Des de comissions obreres expliquen com tenen molt mala previsió del futur de les entitats bancàries. Aquestes multinacionals es fusionen contínuament, concentrant el poder cada cop en menys mans però més poderoses. Xavi Blàzquez preveu que el tancament d’entitats, i els seus conseqüents ERE continuarà endavant i la fusió d’aquestes empreses complicarà la situació.
Des del sindicat veuen la seva tasca des d’una perspectiva pessimista davant d’aquesta situació. Les vagues i les protestes queden molt cop en res davant les grans xarxes de pressió d’aquestes grans entitats.
Des del 112 no veuen amb massa optimisme tampoc tot el seu camí. Després de diverses reunions amb la Generalitat han aconseguit una pujada del sou brut d’uns 120 euros, mesura que el sindicat troba insuficient. Miquel Vendrell, portaveu del sindicat, manté que aquest gest és “una rentada de cara que no soluciona realment les demandes del sector”.
El sindicat denuncia que no ha pogut fer una vaga real a causa dels serveis mínims imposats. En les darreres setmanes han pogut reunir-se amb l’administració i l’empresa diverses vegades, però Vendrell al·lega que no han pogut tenir la repercussió que realment volien.
Però no tot està perdut. Durant tot aquest procés els sindicats minoritaris han après que poden solucionar situacions particulars de les diferents treballadores mitjançant la via judicial. Marta Minguella apunta al fet que l’organització i la lluita col·lectiva serà l’única manera d’aconseguir les reivindicacions del sector públic.
I és que aquests tipus d’organitzacions fan un balanç positiu del 2021. Després d’anys d’inactivitat han continuat tirant endavant moltes vagues amb alguns bons resultats, Minguella augura un futur difícil, però amb unes eines esmolades per allò que arribarà.
Pot ser en les petites organitzacions es trobi la força per ajudar a aquells que ho necessiten. Enguany, el Sindicat de l’Habitatge de Tarragona, de nova creació, va aconseguir parar el seu primer desnonament al carrer la nau i van construir una xarxa de suport per les persones en perill.
Tot sembla apuntar al fet que venen temps difícils, i la solidaritat i l’empenta conjunta seran l’única eina per fer front als gegants. Tocarà fer cas a aquell lema de “sols el poble salva al poble”.
