L’intercanvi de peces a les banquetes dels equips professionals és cada cop més comú. Si la situació no funciona, canvi de cromos, i així, anar canviant fins a encertar.
El Nàstic de Tarragona ho ha fet aquest 2017 fins a cinc vegades. La primera, la més significativa i sentimental. Arribava per festes de Nadal i després d’una primera volta nefasta de l’equip.
El millor entrenador de la història del club grana, Vicente Moreno, l’home del retorn a la categoria de plata, posava punt final a la seva història amb Tarragona.
La marxa significativa del que havia estat un pilar de l’equip, l’home carismàtic que semblava ser inamovible de la banqueta grana, va deixar un enorme buit.
La segona peça de les cinc va ser Juan Merino, un home humil, senzill que sabia quin paper venir a fer, salvar l’equip. La solidesa que va mostrar l’equip amb la seva arribada, combinat amb els fitxatges de jugadors importants, van fer un còctel que va retornar la il·lusió a Can Nàstic.
El projecte Merino però, va començar a mostrar petites fissures i en un últim intent per salvar l’equip, el gadità va dir adéu.
Tres partits per salvar l’equip, i qui va arribar va ser Nano Rivas, Segon entrenador amb Vicente Moreno, el Nàstic tornava a les arrels, i Nano va aconseguir un tres de tres que deixava l’equip a Segona.
Nova temporada i el nou projecte es va començar a forjar amb il·lusió i amb la figura de Lluís Carreras, un tècnic experimentat i amb les idees molt clares.
La seva sortida però, va ser prematura, la que més, quatre jornades, i interinament, però amb ganes de quedar-s’hi, va arribar Rodri.
Després de recuperar sensacions i restablir el projecte, però amb els dubtes entorn la seva figura, durà el 2018 un altre canvi d’entrenador?
