L’any ha deixat molts registres esportius, però sense cap mena de dubte, el de més transcendència a Tarragona ha estat el retorn del club vòlei Sant Pere i Sant Pau a la Superlliga.
Després de sis anys sense ser-hi i d’una dura travessa, els cooperativistes van aconseguir el bitllet de la màxima categoria, després d’una temporada on també van aconseguir endur-se la Copa Príncep.
Un doblet per tornar a situar al mapa nacional als tarragonins.
L’ascens i les bones notícies després d’una temporada quasi immaculada, es van començar a enterbolir amb els dubtes de la participació dels cooperativistes a la categoria per culpa dels problemes econòmics amb la falta de finançament.
Estiu de negociacions, estira i afluixes, i a finals de juny es coneixia que finalment, gràcies també a la flexibilitat de la Federació de voleibol, els cooperativistes jugarien la temporada següent, l’actual, a la categoria que mereix.
El seu president, Alfonso Periáñez, ens ho valorava. Els problemes de finançament del club eren una lluita any rere any, però després d’un ascens al sostre del vòlei, Periáñez ens reconeixia que es pensava que el camí per tornar seria amb una catifa vermella.
La tornada a la Superlliga malgrat les alegries, no ha estat ni la més acollidora ni la millor. L’equip ha completat aquest final de 2017 una volta sencera sense aconseguir cap triomf.
La joventut de la plantilla, la impossibilitat de fitxar i la pèrdua de peces importants de l’ascens com David Sanllehí i Álvaro Gimeno, ha complicat l’assentament del Sant Pere i Sant Pau.
Vlado Stevovski, tècnic cooperativista i també jugador, confia que la segona volta serà la definitiva perquè l’equip aconsegueixi l’esperada victòria. Amb la confiança intacta i la moral d’un equip reforçat saben d’on i com ve, segur que el 2018 tornarà a ser l’any del club vòlei Sant Pere i Sant Pau.
