L’any 2020 amb el confinament domiciliari, i després, el progrés retorn de la població als carrers els estadis i els pavellons es van buidar de públic. Totes les persones que els agrada veure algun tipus d’esport en directe no ho podia fer, i aquest 2021 la cosa no canviava fins al març.
A principis d’any diverses entitats i federacions van engegar campanyes per demanar el retorn dels espectadors als estadis i als pavellons. Gairebé ningú entenia perquè encara no s’havia pogut produir. El factor pista, la pressió o les queixes als àrbitres havien desaparegut per complet. Eren conceptes que ja no es coneixien.
Marc Melero, membre dels Tarracos Blues, lamentava que l’opció de tornar al pavelló del Serrallo no s’hagués ni posat sobre la taula.
Els aficionats del CBT no podien gaudir de l’equip a LEB plata, després que fes quatre anys que estava allunyat d’aquesta categoria.
Els clubs i les aficions tenien un sentiment de culpabilitat i demanaven que es facilités aquest retorn amb totes les mesures de seguretat pertinents.
Robert Hernández, President de l’ADT, demanava que es deixés de posar el focus en les entitats.
L’esport tarragoní passava un gran moment. El Nàstic de Tarragona permetia fer somiar a la seva afició. El CBT tornava a competir a LEB Plata, l’ADT a Lliga EBA, i el TGN Bàsquet havia tornat a la màxima categoria del bàsquet femení català. Però tot això canviava al març.
El cap de setmana del 20 i 21 de març, després de més d’un any, els aficionats podien tornar a gaudir dels seus equips en directe. A més coincidia amb el tram més important de la temporada pel Nàstic de Tarragona, que es jugava les posicions de plaoyff d’ascens. Per la seva banda el CBT lluitava per no baixar de LEB Plata. Tot i això, encara hi havia restriccions d’aforament.
Quan arribava la calor ja s’ampliaven aquests aforaments al 100%, però ara s’han hagut de tornar a reduir per l’arribada de la variant Òmicron. Veurem si durant el 2022 els càntics, els xiulets i les ovacions seguiran als estadis i als pavellons.
