J.26: Castelló – Nàstic, de Vacances

Preciosa terra, el País Valencià i concretament aquesta comarca on avui ens trobem: La Plana Alta, amb capital a Castelló. Una ciutat meravellosa amb milers de coses a fer que fins i tot un artista internacional com Luis Aguilé va dedicar-li una cançó: “Vacaciones en Castellón”.

Ritmes caribenys totalment típics i tradicionals de Castelló, dones en bikini fent de coristes i un senyor de 70 anys vestit de fucker mariner ens donen la benvinguda a una terra d’oportunitats i festa.

Però no tot és alegria i jolgorio a Castelló. Estem en una zona que en les últimes visites del Nàstic no van ser precisament pacífiques. Recordo fa un anys que alguns angelets de l’equip rival van tirar pedres a l’afició del Nàstic, i l’any següent algú del club de la Plana va tenir la meravellosa idea de posar la gent visitant a un amfiteatre situat sota l’afició més hooligan del Castelló.

Una relació que es va refredar amb el descens dels de Castalia a Segona Divisió B a finals dels 2000, i posteriorment la seva caiguda al pou de Tercera, d’on no sortirien fins vuit anys després. El Castelló va ser un dels tristos exemples de gestió esportiva i institucional nefasta. Vuit anys a Tercera Divisió es diu molt aviat. Aquest periple cura tots els odis, i de ben segur que la relació avui no és tan tensa com llavors. Però l’aura d’aquells tensos partits a Castàlia no acabarà de marxar mai.

PUBLICITAT