Llera: “No teníem cap mena de pressió per guanyar”

Era alt com un Sant Pau, i a Tarragona es va convertir en un dels centrals més destacats de Segona Divisió. Amb el seu 1,94, Miguel Ángel Llera era una autèntica torre a l’eix defensiu d’aquell Gimnàstic de Tarragona que va pujar a Primera Divisió, i va ser fixe en l’esquema tàctic de Luis César durant la segona volta magistral del conjunt grana.

PUBLICITAT

El central sevillà recorda que arribava al Nàstic després d’un any que no havia jugat res després de superar una lesió. “Vaig arribar tímid, sense moltes expectatives”. Llera assegura que Gimnàstic de la temporada 2005/2006 era un equip que no patia amb els resultats, però sabia defensar, i que “en una contra podíem guanyar”. El central creu que aquell equip “no tenia cap mena de pressió per guanyar els partits”, un fet que va ajudar anímicament al conjunt grana, que acabaria pujant a Primera Divisió.

Fa quinze anys el Nàstic perdia al Nou Estadi per un contundent 0-3. Ironies de la vida, el partit de tornada acabaria amb un empat de zero que certificaria el retorn dels tarragonins a l’elit del futbol estatal.

Miguel Ángel Llera Garzón (Castilleja de la Cuesta, 07/08/1979) arriba al Nàstic procedent de l’Alicante de la Segona Divisió B. Amb el conjunt grana va pujar a Primera, on hi va jugar mitja temporada. Posteriorment ha defensat els colors de l’Hércules a Segona Divisió i va acabar la seva carrera esportiva passant per diferents equips del Regne Unit, com el Charlton, el Blackpool o el Brentford, entre d’altres.

PUBLICITAT