Compartir
PUBLICITAT

Amb aquests aplaudiments s’acabaven gairebé deu anys d’obres al Mercat Central de Tarragona. Una dècada on la plaça Corsini va desaparèixer sota una carpa provisional, més d’un centenar d’establiments dels voltants van tancar i on començava una època plena d’incògnites i endarreriments amb els terminis de les obres.

PUBLICITAT

Ara, 365 dies després de la reobertura, el Mercat Central compleix 102 anys, o el què és el mateix, un any ençà que els paradistes del mercat tornaven a casa. És temps de valoració dels que hi són des del primer dia, i d’altres que s’hi han afegit en aquesta nova etapa. Montse Bertran, de Casa Bertran, es mostra satisfeta amb el canvi malgrat l’increment d’hores de feina, amb un horari de 9 del matí a 9 del vespre, com una de les condicions per ser paradista del Mercat Central.

Bertran també ha destacat que, en el cas del seu negoci, el canvi de la carpa al Mercat, ha suposat un increment en les vendes.

I és que segons dades del Mercat Central les parades han ingressat fins a un 25% des de la reobertura de l’espai. Són xifres generalitzades i que canvien segons si les parades són més o menys grans, i poden tenir relació amb l’augment d’hores treballades per part dels venedors. Si bé abans la carpa del Mercat no obria a la tarda, ara és obligatori per tots els paradistes tenir oberta la parada de 9 del matí a 9 del vespre. Un pacte consensuat amb totes les parts implicades per mantenir un fluxe comercial continuu al centre.

Malgrat això, hi ha parades que sembla ser que no han compleixen aquest horari, i l’Ajuntament ha passat a sancionar econòmicament els venedors que no acatin les hores. Un greuge que, malgrat no ser generalitzat, ha comportat que s’hagin signat prop d’una desena d’expedients. Les principals queixes dels paradistes que han rebut la multa són que no poden fer front a una jornada tan llarga sense descans en les hores on l’afluència al mercat baixa en picat.

La regidora de Comerç i Presidenta d’Espimsa, Elvira Ferrando, explica que malgrat tot, quan es va redactar el projecte de concessions, van escoltar les queixes dels comerciants i van modificar la idea original en conseqüència.

Amb tot,  la presidenta de l’Associació de Venedors del Mercat Central, Maria Virgili, es mostra molt satisfeta del canvi de la carpa al nou indret. En concret, Virgili creu que l’edifici és maco i que els paradistes hi surten guanyant. Això sí, la presidenta dels venedors del Mercat no nega que hi ha coses que podrien millorar.

Però sortim del Mercat Central, perquè una infrastructura d’aquesta magnitud no repercuteix només a l’economia dels paradistes. Just en el moment del trasllat del mercat a la carpa, el barri de la plaça Corsini i voltants va patir moments molt complicats. Segons el president de l’Associació de Venedors de l’entorn del Mercat, Josep Joan Biosca, més de cent establiments de la zona han tancat en els deu anys que han durat les obres del Mercat Central. És una dada que s’interpreta no només per la forta crisi econòmica que va sacsejar la societat i el comerç tarragoní, sinó també per la desaparició temporal de l’emblemàtica plaça Corsini. Però amb la recuperació d’aquest element de la ciutat, Biosca assegura que la situació ha millorat amb escreix, i es mostra convençut que la plaça Corsini tornarà a ser un centre comercial de primer nivell a la ciutat.

Falta polir coses, sí, però el Mercat Central ha tornat amb força. Després d’un any, les dades no enganyen. Hi ha més gent que s’apropa a comprar en aquest espai, i el què és encara més important, des dels paradistes i l’Ajuntament, s’ha observat un increment en els joves que s’apropen a comprar el producte del Mercat, malgrat la competència en preus del supermercat que, des del primer dia, està situat a la part soterrada de l’edifici. Bones notícies per la salut d’un Mercat Central que vol continuar actiu d’aquí 100 anys.

 

PUBLICITAT