De petita m’amagava darrera la porta de la cuina per escoltar el meu primer programa de ràdio nocturn, “En Clave de Pop”, del que em vaig enamorar; i de gran, ja no m’he d’amagar però segueixo igual d’enamorada, que el primer dia, d’aquest mitjà màgic que és la RÀDIO.
El meu pare em va fer descubrir “escoltar la ràdio”, imaginar com era aquella veu que parlava, inventar històries, fer-me fan dels meus primers cantants i somniar que algun dia jo estaria allà dins d’aquell aparell i seria la locutora que la gent escoltés.
Amb només 15 anyets vaig particpar en un concurs de “Los 40” i Radio Reloj però quan van descubrir que era tan petita no em van deixar continuar. Tot i això, el meu mestre i padrí radiofònic, Gerard Olivé, em va donar l’oportunitat d’aprendre i anar els caps de setmana a posar música; i des d’aquella primera vegada i fins avui, mai he deixat d’estimar la ràdio.
He tingut la gran sort de treballar en ràdios i TV locals, autonòmiques i nacionals i de totes he après alguna cosa bonica; però una ràdio local com Ràdio Ciutat de Tarragona et permet inventar el que vulguis, et dóna llibertat, et deixa fer la ràdio que tu vols i inclús proposar certes bogeries al “jefe” qui quan et veu amb aquella cara d’il·lusió mai et diu que no.
La meva ràdio avui cumpleix 6 anys. És una ràdio valenta, amb caràcter, amb identitat pròpia; una ràdio que es reinventa cada dia, que dòna veu als joves talents i als veterans, una ràdio que es veu i que s’escolta quan una té ganes; una ràdio que posa cara a la gent i una ràdio que poquet a poquet i amb moltes ganes s’ha colat a moltes cases.
Estic molt contenta de bufar les espelmes d’aquests 6 anys de Ràdio Ciutat de Tarragona, de formar part d’aventures informatives com viure en primera persona l’històric 1 d’octubre, ser dona i periodista el 8 de març, gaudir de cada Sant Jordi a la Rambla, viatjar amb el CBT per jugar un trepidant play-off i, sobretot, donar veu a la cultura que tant necessària és per ser persona i em fa viure tantes emocions amb cadascun dels artistes amb qui faig el vermut.
Està clar que la RÀDIO és la meva amiga, la meva passió, la meva essència, una de les coses més boniques de la meva vida i, sens dubte, el meu gran amor.
