Des que era petit, sempre he volgut ser periodista i amb el meu amor per l’esport, somiava a compaginar totes dues coses. Així vaig començar a fer els meus pinitos a través de diversos portals digitals, fins i tot arribant a crear un especialitzat en esport femení a dia d’avui.
La meva passió va passar per una càmera de fotos que vaig estalviar amb feines d’estiu per pagar-me la carrera de periodisme. Així, vaig començar un camí que ara com ara encara no puc creure’m. He cobert una Copa de la Reina de bàsquet, així com a la selecció espanyola, sempre de la mà de l’esport i acompanyada d’instantànies.
Però, agafar un micro i explicar històries era quelcom que m’apassionava encara més, i Ràdio Ciutat de Tarragona em va obrir les portes. Curiosament visc a Reus i del dia a dia de la ciutat no sabia més que el nom de l’alcalde i l’adreça de la Universitat. Aprendre el dia a dia, cobrir esdeveniments que passaran a la història com l’explosió d’IQOXE o les manifestacions per la sentència del procés. Uns fets que no sempre he fet bé però dels quals he anat aprenent gràcies als meus companys, en especial a la meva mentora, la Marina, que sempre m’ha ajudat a millorar. Sempre deixant-me equivocar per aprendre dels errors.
Ràdio Ciutat de Tarragona és el lloc on he pogut créixer periodísticament parlant i també com a persona, encara que soni a “cliché”. Això és perquè, Ràdio Ciutat de Tarragona és més que una ràdio. Som les persones que la fem, però sobretot, les persones que l’escolten.
