La meva arribada a Ràdio Ciutat de Tarragona va ser una mica per casualitat. Jo feia poc més d’un mes que havia acabat la universitat, i l’Eloi Tost, que havia coincidit amb mi quan estava de pràctiques al Diari de Tarragona em va dir que buscaven gent. Ràpidament vaig enviar el meu currículum, dies després vaig fer una entrevista amb el director, Quim Espinosa, i a la setmana ja estava treballant allí. Òbviament el meu rodatge i la meva experiència eren, gairebé inexistents.
Els dies i els mesos anaven passant i jo aprenia a base d’errors, però també amb un equip que a poc a poc s’anava fent gran. Els caps de setmana es van incorporar la Sílvia Petit, i l’Alba Nebot. De totes aquestes persones en vaig treure algun aprenentatge. De l’Eloi a llegir més enllà del que es diu, de la Sílvia l’espontaneïtat, del Jesús saber improvisar i no posar-se nerviós, de l’Adrià Recasens el treball de formigueta i de l’Alba tot el relacionat amb els vídeos. A més durant aquesta època feia el programa amb la Xarxa de Comunicació Local, La Tarda, que presentava la Laura Alcalde. Puc dir que gran part del que sé és gràcies a ella, i als consells que em va donar des del primer moment. Aquí va néixer una amistat que ha perdurat fins el dia d’avui.
Precisament, la Laura Alcalde, va ser una de les persones que va venir a Tarragona, a ajudar-me a mi, però també al Jesús Sarmiento, amb els programes i els butlletins informatius dels Jocs Mediterranis que fèiem conjuntament amb la Xarxa de Comunicació Local. Ràdio Ciutat de Tarragona i la Xarxa van creure que era important, polèmiques a banda, explicar un esdeveniment d’aquestes magnituds a la població catalana, i es va engegar una gran producció que començava a les nou del matí i acabava a les deu de la nit. Un equip de quatre persones vam ser el nucli central de tot plegat: Jesús Sarmiento, Joan Martín, Laura Alcalde i jo. En col·laboració amb la resta d’equip de Ràdio Ciutat de Tarragona en tot moment. L’aprenentatge i l’experiència d’aquells dies puc dir plena d’orgull que no l’oblidarà cap dels quatre. De fet de tot això en va néixer un documental, coordinat per Quim Espinosa, el nostre director.
Els Jocs Mediterranis em van brindar una oportunitat, la de presentar Carrer Major. El magazín que fèiem els estius amb La Xarxa i set emissores del Camp de Tarragona, i que abans havia presentat Adrià Recasens amb la meva col·laboració. Aquí va començar un nou aprenentatge per mi, i segurament el més important dins el món de la ràdio, tardes escoltant-me i mirant a través d’altres ulls, com podia millorar. A més va ser el mateix estiu que em va sorgir l’oportunitat de fer el programa Dosos Amunt i les retransmissions castelleres per a les televisions locals. Una oportunitat que es repetiria a l’any següent gràcies a la Xarxa de Comunicació Local.
Amb tot plegat puc dir que la meva llarga estança a Ràdio Ciutat de Tarragona m’ha servit per ser la professional que actualment sóc, per totes les persones que hi han passat. Hi he passat grans moments i una molt bona etapa de la meva vida, que de ben segur recordaré, fent amistats que perduraran per sempre. I sobretot, ha sigut el lloc on he après més en la meva curta vida laboral.
No voldria perdre l’oportunitat i des d’aquí vull agrair a totes aquelles persones que han confiat en mi, i m’han ajudat a ser qui sóc, sempre hauran format part del meu camí. Gràcies perquè sense vosaltres el projecte de Ràdio Ciutat de Tarragona no hauria sigut el mateix, però molt menys sabria ni una quarta part de tot allò que ara sé.
Salut, per molts més anys de Ràdio Ciutat de Tarragona, i molta ràdio!
