Des de ben petit m’ha cridat l’atenció el món tecnològic, allò que no es veu però que fa que tot funcioni, allò que fa que el món giri.
Quan vaig entrar a estudiar audiovisuals una de les opcions que vaig escollir a l’elecció de les pràctiques va ser el món de la ràdio, el que no sabia és que aquelles pràctiques fossin avui en dia la meva rutina, la meva vida.
Formar part de Ràdio Ciutat va ser totalment improvisat però quedar-me en ella va ser decisió pròpia, una decisió presa per l’esperit de la ràdio, per la seva gent i per tot el que l’envolta. He conegut gent que puc dir que formen part de mi, que m’ha ensenyat i m’ha fet créixer com a persona i com a professional.
Segons creixes prens un camí, un camí que va canviant segons els teus gustos, les teves circumstàncies, els teus coneixements… Un camí que pot acabar o que pots marxar d’ell i és només quan decideixes no canviar de camí que has trobat casa teva i jo he trobat aquest camí.
Fer Ràdio és expressar-se, és deixar-se anar, és crear. Fer ràdio és fer aquest article mentre faig el control d’un programa en directe i espero que s’exporti un vídeo per poder fer-ne difusió.
Des de ben petit m’ha cridat l’atenció la ràdio, allò que no es veu però que fa que el món giri.
