2021 ha estat un any d’alts i baixos a la pandèmia, la saturació dels hospitals es va rebaixar a mesura que avançava l’any, però diferents onades ens han recordat que el virus seguia present entre nosaltres. Aquesta darrera, amb un molt alt percentatge de la població vacunada, torna a posar en dubte al sistema sanitari quan l’atenció primària no és capaç de donar resposta a una de les variants més lleus simptomàticament de la Covid-19. Tot i això, enguany també hem vist reflotar molts problemes a la nostra sanitat pública i més enllà de la realitat pandèmica.
El 4 de febrer, el dia mundial de la lluita contra el càncer, ens arribava la notícia que “1 de cada 5 pacients amb càncer no havia estat diagnosticat o havia estat diagnosticat massa tard”. L’atenció sanitària a la Covid-19 va endarrerir aquestes afectacions i la majoria de pacients oncològics van presentar tumors molt avançats. Federico Adan, president de l’Associació Contra el Càncer de Tarragona, explicava com, a més, “gairebé la meitat de pacients atesos durant la pandèmia havia patit altres afeccions mentals com ansietat o depressió”.
El president indicava també com un 30% dels pacients oncològics havia perdut la seva feina. L’increment de casos de càncer va començar a conèixer-se a la comunitat mèdica com “la segona pandèmia”. Així ho explicava el doctor Sergio Peralta, oncòleg mèdic de l’Hospital Sant Joan de Reus, en referència a l’augment de casos de càncer de pulmó.
Un altre problema de la sanitat que ha estat en boca de tothom durant aquesta pandèmia ha estat la falta de recursos humans del servei. El nombre de jubilacions d’especialistes i els trasllats no es cobreixen amb les places MIR convocades. Aquesta situació preocupava greument a la comunitat, tal com explicava el doctor Manuel Carasol, secretari del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, qui alertava que en els popers deu anys es retiraran 800 professionals al nostre territori.
I és que aquesta situació és especialment greu al Camp de Tarragona, on la saturació de l’atenció primària ha comportat dures càrregues de treball i molts especialistes han demanat baixes per estrès laboral. El doctor Carasol assenyalava com “hi ha opcions molt més atractives pel personal a la resta de l’estat espanyol”.
Més enllà dels professionals mèdics hi ha hagut un personal que ha esdevingut essencial durant aquesta crisi sanitària. Les treballadores de la neteja reivindicaven la seva discriminació tot i ser un servei de primera línia en la lluita contra el virus. Francisca Chaves, presidenta del comitè del servei de neteja, reivindicava la seva posició en la vaga convocada per CCOO a l’abril.
Qui ha estat durant tot aquest temps manifestant els problemes de l’atenció primària ha sigut el Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública. Sílvia Labodia, portaveu del grup demanava davant la gerent de Salut “una atenció presencial i l’augment de capacitat als CAP”.
Tot i aconseguir citar-se amb la gerent de Salut del Camp de Tarragona, Dolça Cortazar, aquesta finalment no va presentar-se a la reunió. D’aquesta manera els denunciants es van quedar sense resposta al que van actuar convocant una gran mobilització l’abril de 2022 on entregaran les ja més de 3.000 queixes recollides.
Actualment la sanitat pública s’enfronta a una sisena onada de la Covid-19 amb l’atenció primària completament col·lapsada. Aquests gairebé dos anys de pandèmia han posat en dubte aquest servei del qual tant s’ha presumit sempre. Sembla que no s’ha après res d’allò que vam viure el març del 2020 i tornem a trepitjar amb la mateixa pedra.
