La meva mitja dotzena

Fa 6 anys que formo part de Ràdio Ciutat de Tarragona, poc temps després de la seva arrancada, i justament el doble, 12 anys, en que vaig encetar les primeres passes radiofòniques, amb podcasts i fundant l’emissora Radiointerferencias, també de ràdio per Internet.

Radiointerferencias, els meus inicis

Va ser al 2008, després d’alguns anys endinsat en la comunicació 2.0 amb diversos blogs i fòrums mediàtics sobre televisió, que la meva passió per les ones i comunicar em van portar a posar en marxa una emissora online amb programes i espais d’humor, entreteniment, bromes i imitacions, i també entrevistes a cantants, grups, actors i d’altres famosos, amb bons resultats i prou rellevància, cosa que m’entusiasmava tot i l’esforç que suposava.

En els anys posteriors, i paral·lelament als meus estudis de Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili vaig tenir l’oportunitat de fer pràctiques al gabinet de comunicació de la URV, al Diari de Tarragona i a Tarragona Ràdio. Tots tres casos em van servir per reforçar i dotar-me d’experiència en el món comunicatiu i amb força il·lusió.

El Microones, la ràdio a foc lent

Recordo també i amb gran estima el taller de ràdio de la URV on un grup de joves vam poder tirar endavant un programa en equip, El Microones, gravat en fals directe, als estudis radiofònics de la pròpia universitat. Els companys em van escollir com a presentador i conjuntament vam treballar cada setmana per oferir un bon resultat per emetre a Tarragona Ràdio on fins i tot els darrers programes els vam fer en directe amb gran dosi d’adrenalina. Ja avesat en comunicació 2.0 vaig apostar per oferir els continguts i els making off de les gravacions i els directes en vídeo amb una càmera casolana, creant un blog, canal youtube i facebook on penjar els materials. Avui en dia encara recordo aquells moments i em gratifica veure els camins que molts d’aquells companys han emprès, fins i tot treballant amb algun d’ells a posteriori.

D’aquella època universitària també tinc bons records a les pràctiques televisives davant d’una càmera fent reportatges a peu de carrer, produint i enregistrant un magazín o simulant un informatiu al plató de TAC12.

Passió per l’entreteniment

He de reconèixer no obstant que de tots els camps, el que més m’passiona és el de l’entreteniment, els espais menys seriosos i rigorosos que sempre m’han donat major respecte, però igualment amb professionalitat.

I és en aquesta línia que el primer programa que vaig fer a Ràdio Ciutat de Tarragona, quan l’emissora encara tenia els seus primers estudis a un edifici d’una de les cantonades davant l’estàtua dels Despullats, va ser ‘Digues la teva’. Era un espai desenfadat que plantejava una pregunta cada setmana i recollia respostes a peu de carrer que tot i la dificultat i temps que implicava, donava lloc a un producte simpàtic i divertit, curosament treballat amb talls i efectes de so.

Tarragoninsme, segell personal

Posteriorment van arribar altres espais com ‘Plaça Corsini‘ on vaig donar el toc del tarragonisme que sempre m’ha caracteritzat en la meva implicació en la part social, cultural i veïnal de la ciutat, oferint entrevistes amb diversos protagonistes; la primera temporada del magazine Carrer Major, el meu primer programa en directe els matins de fa alguns estius i on actualment hi col·laboro junt amb altres set ràdios del Camp de Tarragona i la Xarxa les tardes de dilluns a divendres.

Menció especial a Cobertura Carnaval, aposta personal des de fa ja quatre anys per donar suport, visibilitat i seguiment al que és un dels grans esdeveniments i festivitats de la ciutat, així com l’esforç i gran tasca del seu motor, les comparses.

A RCTGN he conegut grans persones i bons companys i és un honor haver-hi vist créixer conjuntament aquesta emissora que amb petites i esforçades passes ha fet grans salts, i com es reformula i renova constantment per innovar i seguir avançant i complint anys, amb l’esperit jove i entusiasta de les persones que hi formem part, i per molts més!

PUBLICITAT