Després de les paraules de Lluís Fàbregas als micròfons de RCTGN, analitzem tot el que ha donat l'entrevista. La situació econòmica del club, el futur de la Segona Divisió B, l'aparició de la Segona B Pro i el que ha de ser la pròxima temporada grana.
Finalitzada oficialment la temporada 2019/2020 parlem amb el Director General del Nàstic, Lluís Fàbregas. Fem balanç de l'any, descobrim la situació econòmica del club tenint en compte l'impacte de la crisi actual i ens centrem en el futur més immediat de la Segona B.
Més enllà de com va ser i com anés el partit, era fonamental. Pels punts, sens dubte. Per evitar tornar de ple en la lluita de la zona baixa, evidentment. Però, sobretot, clau la victòria davant el Mestalla perquè, personalment, considero que la millora dels darrers mesos i el notable creixement en confiança de la plantilla estava en risc. De fet, potser en un minut de partit, en dues jugades consecutives, una a cada àrea, va poder canviar radicalment el futur, el destí del que resta de temporada pels granes.
Va fer mal, és evident. La manera de perdre a Castelló, darrer minut, pilota aturada, després d'un partidàs de futbol i davant un rival i un estadi espectaculars, així com especials. Algun dia havia de passar, després de 7 partits consecutius sense caure, el Nàstic es troba amb la derrota per primera vegada aquest 2020.
Trenquem la mitjana anglesa, però seguim evolucionant. Els de Seligrat també competeixen davant allò que fins ara no ens havien demostrat: l'adversitat. Per primera vegada al 2020 ens posem per sota al marcador, però es manté la imbatibilitat i l'equip acaba trobant el partit que més li interessava. Un empat més, seguim a 6 del descens directe, i ja a 16 del playoff. Potser és hora de centrar-nos definitivament en allunyar-nos de baix i oblidar-nos d'una utopia, sense intenció de treure la il·lusió a ningú, en absolut.
Per primera vegada després de molt de temps, comença a ser complicat tenir clar com arrencar els programes. Perquè? Doncs perquè portem tres setmanes tranquil·les al voltant del nostre Nàstic, i és evident que no hi estem acostumats. Ara, que quedi clar, ho celebrem moltíssim. Sembla que hem entrat en la rutina (en el bon sentit de la paraula) en la qual qualsevol plantilla i club voldrien estar. Treball constant durant la setmana sense cap tipus de sorpresa i competint cada partit, a més fer-ho puntuant. El Nàstic, amb Seligrat i amb els moviments d’aquest mercat d’hivern, sembla que ha trobat, després d’anys, una paraula clau per l’èxit d’un club: estabilitat.
Ens ho mereixiem. Tots. Aquesta afició. Pràcticament 4 anys sense deixar de patir, i per fi sembla que apareix un Nàstic que és capaç de guanyar a casa. Després de molt temps, l’equip suma dos triomfs consecutius al Nou Estadi. És clau vèncer a Tarragona per assolir l’objectiu, però també ho és per recompensar una afició que en les darreres temporades ha donat molt a canvi de poc, o res.
Arribant al final de mercat, encara pendents de sortides i d’alguna arribada, el Nàstic és molt a prop de canviar, aquesta vegada sí, definitivament, la nefasta dinàmica que ha provocat acabar la primera volta en zona de descens a Tercera Divisió. Toni Seligrat ha aconseguit, amb treball i alguna incorporació, convertir una plantilla pràcticament morta en un equip competitiu i solidari.
